Aquesta és la bandera del poble gitano. La nostra llengua és el romanó (o caló), tot i que el seu ús ha disminuit força amb el pas dels anys.
El romaní o llengua gitana s'ha vingut relacionant amb les noves llengües de la Índia i posseeix paraules, sense tenir en compte els canvis fonètics, que poden ser trobades en hindi, panyabí, marathi o bengalí. El caràcter migratori d'aquest poble ha donat com resultat nombroses reminiscències lèxiques en cadascun dels països on aquests s'han anat assentant. Paraules gitanes poden ser trobades en llengües de diferents branques, per exemple, la branca de les llengües romàniques, eslaves i moltes altres.
Aquest és un fragment del nostre himne romanó:
Gelém gelém Andaítos tengo
lungoné dromensa... caminos muy largos
maladilém gitanitos pobres
chorimé Rromensa. cómo me he encontrado...!
Gelém gelém Andaítos llevo
lungoné dromensa... caminos muy largos
maladilém gitanos felices
baxtalé Rromensa. cómo me he encontrado...!
O chavale! Ay, compadres...!
O Rromale! Ay, gitanos...!
Opré Rromale! Arriba gitanos...!
Opré chavale! Arriba compadres...!
LA LLEI GITANA
La característica principal que identifica a la comunitat del poble gitano és que la seva vida està organitzada segons la llei gitana. Llei gitana basada en el respecte, ordre de la família i el valor d'un home en el compliment de la seva paraula. Podem trobar-la en l'Antic Pacte o Antic Testament de la Bíblia.
1. Patriarca - ve de la paraula pare; el poble gitano es coneix per famílies, cada família rep un sobrenom segons el més vell ancià de la família, que és el qual aconsella i reprèn en ella. Quan un gitano vol saber la procedència de l'altre, li fa la pregunta: de qui ets fill, i de quina família? (Nombres 3:20 i 27).
2. Consell d'ancians - reunió de gitanos vells o ancians, amb la finalitat de resoldre problemes. Són intermediaris. En els principats danubians, diverses famílies gitanes van tenir caps cridats jutges. Aquest consell recorda als jutges d'Israel i el consell cridat Beit Din que es dedicaven a jutjar i donar solució als problemes que sorgirien entre el poble. Vara - símbol o senyal d'autoritat, respecte, maduresa utilitzada pels barons ancians.
3. Honra cap al pare i la mare.
LLEIS DE JUSTÍCIA
- No hi ha classes socials. L'única divisió neta existeix entre gitanos i paios.
- La Cort Romaní és l'Assemblea (Kris), composta per Jutges segons els clans (similars a les Tribus).
- Les controvèrsies entre gitanos no poden ser jutjades per paios, sinó només per la Kris.
- La Kris ha de ser imparcial, sense consideració de la família o clan dels contendents. Tots els gitanos són iguals davant la Kris.
- Els gitanos no poden demanar interessos per préstecs de la seva pròpia gent, però poden fer-lo amb els paios.
COMPORTAMENT SEXUAL
- La nuesa és tabú entre els gitanos, permesa només entre marit i dona, i entre nens. Encara mostrar les cames davant d'un ancià és mancada de respecte. Imatges d'òrgans sexuals o escenes eròtiques són prohibides en la casa gitana.
- Entre gitanos, qualsevol relació entre santedat i nuesa o sexe és considerada blasfèmia.
- Els gitanos consideren l'homosexualitat una vergonyosa abominació i és una raresa. Aquesta implica l'exclusió definitiva de l'individu de la comunitat romaní (en el passat s'aplicava la pena de mort, després reemplaçada per la declaració d'impuresa i expulsió).
- En relació al concepte anterior, entre els gitanos no està permès usar roba corresponent al sexe oposat, ni tan sols com disfressa.
- La virginitat abans del matrimoni és essencial en la cultura gitana, i la prostitució és fortament condemnada. Els pares gitanos mai consentirien a profanar les pròpies filles.
- Entre els gitanos el incest és prohibit. Les relacions considerades incestuoses són exactament les mateixes de la Llei Mosaica, amb les mateixes excepcions, o sigui: és incest tota relació amb ascendents o descendents i amb els seus cònjuges i germans, amb els propis germans i germanastres, i amb els parents polítics; mentre és legal casar-se entre cosins.
LA MORT
- La Llei Romaní establix que els morts han de ser sepultats amb el cos íntegre. Per tant, no s'han de llevar òrgans, i evitar autòpsies. Incinerar els morts és un gran sacrilegi.
- La mort és impura, i tots els parents del mort són impurs per set dies. El mort no ha de ser tocat. Durant tres dies està prohibit a ells banyar-se, pentinar-se, tallar-se les ungles o arreglar-se (es pot usar només aigualeix per a rentar-se, sense sabó). AL tercer dia, és necessari rentar-se i arreglar-se, si no, no l'hi pot fer fins al setè dia.
- Quan la mort ocorre en la residència gitana, tot el menjar present en la casa (en referència a "tot got obert") és contaminada i s'ha de botar. AL tercer dia, la casa és purificada cremant encens (en referència a "la cendra de l'ofrena cremada"), i una verge (persona pura) mulla amb aigua. Aquesta cerimònia es repeteix al setè dia. Amics i parents porten d'altra casa el menjar per als de la casa.
- Costums durant el període de dol rígid: els familiars estan en la casa, s'asseuen en seients baixos, cobreixen els miralls, no usen olis, perfums o algun tipus de cosmètics, no usen roba nova, no escolten música, no prenen fotografies, no miren televisió, no pinten, no poden cuinar ni saludar. Costums durant el període de shiva: els familiars estan en la casa, s'asseuen en seients baixos, cobreixen els miralls, no usen olis, perfums o algun tipus de cosmètics, no usen roba nova, no escolten música, no prenen fotografies, no miren televisió, no pinten, no poden cuinar ni saludar. Costums durant el període de dol: els familiars estan en la casa, s'asseuen en el sòl, eviten mirar els miralls, no usen articles de bellesa ni roba vistosa, no miren televisió, no poden donar o rebre regals, ni participar en activitats públiques.
Els primers set dies es conclouen amb una cerimònia de record, després el dol s'estén fins al trentè dia; poden banyar-se i pentinar-se, però no tallar el cabell o les ungles, ni escoltar música o mirar televisió, i no han d'usar roba nova. Al trentè dia, s'ha de celebrar altra cerimònia de record per a concloure el període de dol rigorós.
EL NAIXAMENT
- El naixement és impur i ha d'esdevenir fora de la residència del comunitat gitana. Després, la mare és aïllada amb el seu nen per set dies, als quals segueixen trenta-tres dies d'aïllament menys rigorós. Ella no pot mostrar-se en públic tret que sigui cridada, no pot assistir a serveis religiosos ni tocar coses pures usades per altres persones. L'única diferència amb la Llei Mosaica és que el període de purificació és de quaranta dies sigui que el nen sigui baró o que sigui femella.
LA BODA
- Les noces, és una de les grans festes que celebra la comunitat gitana. Els nuvis es casen pel ritu evangelista o catòlic al matí i només el pare té dret de cobrir les despeses i triar als convidats.
- La petició de mà: els pares solen aconsellar el festeig pel seu fill. Els pares demanen la mà d'una filla a la família d'aquesta (al seu pare) i havent testimonis, queden compromesos per paraules donades entre els pares. El festeig no se sol trencar, i si es fa, han d’explicar el motiu de la seva ruptura entre ambdues famílies.
- Segons la tradició gitana, els nuvis han d'arribar verges al matrimoni (encara que diuen que l'home té la llibertat de ser verge o no, segons la seva pròpia elecció personal). La puresa, és una mica que els gitanos valoren d'una forma exquisida. Si la nena no és verge, no es pot casar. Tret que trobi un home que no estigui casat i que es vulgui ajuntar amb ella. La tradició gitana així ho diu.
- Després del banquet, les festes i els balls transcorren ordenades per una gran rotllana.
- La culminació de les noces és quan la núvia prova els senyals de la seva virginitat i surt a coll, per a ser rebuda amb un cant de lloança cridat (el yeli). - Els barons de la seva família s'esquincen les seves camises, perquè ha estat honrada la seva família.
- Una figura molt important, és la coneguda "ajuntaora". Aquesta figura, de gran tradició familiar, és l'encarregada de comprovar el dia de les noces si la desposada és verge mitjançant la prova del mocador. La prova consisteix a ficar a la núvia en una habitació per a realitzar-li la prova. Si el mocador surt tacat amb tres roses és verge i es pot casar. I en cas contrari, si el mocador no surt tacat, la noia no és verge i no es pot casar. Actuen de testimoni algunes de les dones convidades a les noces.
- Encara que de vegades la prova dóna negatiu, a gairebé tothom li surten les tres roses, perquè les dones ja saben que han de ser verges si volen fer una boda gitana. S'utilitza un mocador preciós, de mig metre de llarg, blanc, amb unes roses i una tira brodada. El mocador va inclòs en el preu que es cobra per aquest servei, que és d'uns 600 euros.
- Una vegada casats, l'home ha de ser totalment fidel a la seva dona. En la cultura gitana tradicional la puresa d'una núvia és un valor tan cobejat com la vida mateixa, i en el següent vers de alboreá se simbolitza el ritual de la prova de puresa. Quan s'exhibeix el mocador tacat de sang demostrant la legitimitat del matrimoni, és el moment de la alboreá, un canti tan místic com el costum a la qual acompanya.
- Fins a fa poc no s'escoltaven les alboreás fora de l'entorn d'unes noces, i fins i tot va ser prohibit que l'escoltessin oïdes alienes. La paraula 'alboreá' és una contracció de 'alboreada' però el significat exacte del nom mai ha estat definit satisfactòriament. Alguns estudiosos diuen que al·ludeix que en els seus remots començaments va ser cantat a l'alba, possiblement sense tenir cap relació amb les noces. Uns altres creuen que el nom es refereix al fet que sovint es canta als nuvis a l'alba.
ELS OFICIS
Per les seves especialitats en forja del ferro, bronze, or i altres metalls preciosos, sembla ser cert que van anar els gitanos qui van donar a conèixer el bronze a Europa.
A l'Índia, els seus treballs en metall eren millors que els dels artesans locals. En la Bíblia, en ocasió de la construcció del Tabernáculo, i després del Temple de Jerusalem pel rei Salomón, s'esmenten les famílies israelites que eren especialitzades i conegudes pels treballs en metalls.
